Cada vegada hi ha més preocupació per la conservació dels ocells marins. Arreu del món, l’estat de conservació d’aquestes aus empitjora a un ritme molt més ràpid que en cap altre grup d’ocells. Actualment, prop del 30 % dels ocells marins estan amenaçats i en les últimes sis dècades ha desaparegut el 70 % de la població en tot el planeta. Hi ha diverses amenaces al mar que posen en perill la supervivència de totes les poblacions, com les captures accidentals per les arts de pesca, la sobreexplotació pesquera, la contaminació, les infraestructures com els parcs eòlics o les plataformes petrolieres, i el canvi climàtic.
Ara el projecte AMPLIAMAR neix amb l’objectiu d’elaborar una proposta per ampliar la xarxa d’àrees marines protegides en totes les demarcacions marines del país. Aquesta iniciativa de protecció de la biodiversitat i els ecosistemes marins es basa a seguir el moviment per telemetria GPS de diferents poblacions d’ocells marins, i contribuirà a delimitar les àrees clau per a la biodiversitat (KBA, per les sigles en anglès), zones que són decisives per a la protecció d’espècies i ecosistemes naturals.
Jacob González-Solís, catedràtic de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, dirigeix el projecte AMPLIAMAR, que coordina l’investigador Diego Vicente. També hi participen els investigadors predoctorals Guillem Izquierdo i Beñat García, la investigadora postdoctoral Sara Albuixech i el professor Raül Ramos (UB, IRBio), a més dels tècnics Adrián Pina i Céline van Weelden.
El projecte té el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA). També hi col·laboren les confraries de pescadors de Ciutadella i de San Pedro del Pinatar, la Federació Andalusa de Confraries de Pescadors (FACOPE), i la Federació Provincial de Confraries de Pescadors d’Alacant.
Tecnologia GPS per al seguiment dels ocells marins més petits
La telemetria per GPS és una tècnica que ha revolucionat l’estudi de l’ecologia del moviment en el medi natural. AMPLIAMAR, que es desplegarà del 2024 al 2026, recopilarà totes les dades que es coneguin quant al seguiment dels moviments dels ocells marins amb tecnologia GPS, i també hi integrarà la informació espacial disponible sobre activitats humanes —en particular, la pesca—, en totes les demarcacions marines espanyoles. El catedràtic Jacob González-Solís, cap del Seabird Ecology Lab de la UB, distingit pel programa ICREA Acadèmia 2023, explica que «el seguiment remot del moviment dels ocells marins mitjançant dispositius GPS d’elevada resolució espacial i temporal ens indica amb molta precisió quines són les zones principals d’alimentació i descans de la majoria de les espècies d’ocells marins. Gràcies a la contribució de desenes d’equips de recerca i d’ONG espanyoles i internacionals, podem conèixer els moviments de les aus, tant si són reproductores com si estan de pas o en període d’hivernada, la qual cosa contribueix a identificar les àrees clau per a la biodiversitat».
AMPLIAMAR permetrà aportar més informació als estudis de seguiment remot d’espècies i poblacions d’ocells marins més sensibles i poc conegudes. La tecnologia de telemetria actual facilita el seguiment remot de les espècies d’ocells marins més petits. D’altra banda, Diego Vicente, coordinador del projecte i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, comenta que, «amb l’aplicació de la tecnologia GPS connectada als sistemes de telefonia mòbil com el GSM, podrem fer el seguiment d’espècies que són difícils de recapturar, com la baldriga pufí (
Puffinus puffinus) a les Canàries, una espècie en regressió a l’arxipèlag».
Mitjançant l’aplicació de noves eines d’anàlisi estandarditzada, es podran analitzar les trajectòries GPS dels ocells marins estudiats per facilitar la delimitació de les àrees clau per a la biodiversitat. En el marc del projecte, l’equip analitzarà també l’encavalcament entre les activitats humanes i la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE, per les sigles en castellà), a fi de poder definir-ne una nova ampliació i, d’aquesta manera, millorar la conservació i biodiversitat dels ecosistemes marins.