La major part dels assentaments de l’Edat de Bronze han estat documentats en territori europeu. Malgrat la seva proximitat geogràfica, el Magrib sempre ha estat absent d’aquestes narratives històriques, caracteritzat erròniament com una «terra buida» fins que van arribar els fenicis cap al 800 abans de Crist. Ara, una recerca liderada per Hamza Benattia Melgarejo, de la Universitat de Barcelona, ha descobert el primer assentament de l’Edat de Bronze en aquesta àrea geogràfica, que és anterior a l’època fenícia. Aquesta descoberta és d’una gran rellevància per a la història d’Àfrica i del Mediterrani.
Segons els resultats publicats per la revista Antiquity, les excavacions fetes a Kach Kouch, situat al nord-oest del Marroc, revelen una ocupació humana datable entre el 2200 i el 600 aC. Això demostraria que seria el primer jaciment d’aquesta cronologia a l’Àfrica mediterrània a excepció d’Egipte.
L’equip internacional d’investigadors, liderat per Hamza Benattia Melgarejo, doctorand de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca d'Arqueologia Clàssica i Protohistòrica de la Universitat de Barcelona, ha estat treballant sobre l’assentament prehistòric de Kach Kouch, que s'estén sobre una superfície aproximada d’una hectàrea a prop del riu Laou. Se situa a 10 kilòmetres de la costa actual, a prop de l’estret de Gibraltar, i a 30 kilòmetres al sud-est de Tetuan.
Les excavacions han revelat diferents fases d’ocupació. La primera, que comprendria el període 2200-2000 aC, es troba escassament representada, però és significativa. Les evidències suggereixen una ocupació inicial contemporània a la transició de l’Edat de Bronze a la veïna Ibèria.
La segona fase, 1300-900 aC, suposa un període vibrant per a la història de l’assentament. A Kach Kouch es va establir una comunitat agrícola estable i és la primera evidència definitiva de vida sedentària anterior a la presència fenícia al Magrib. Les construccions d’adob amb fusta, les sitges tallades a la roca i les pedres de molta revelen una economia agrícola pròspera basada en cultius com l’ordi i el blat, complementada amb ovelles, cabres i ramat boví.
Una tercera fase, que s'estén del 800 al 600 aC, demostra la flexibilitat i l’adaptabilitat dels habitants de Kach Kouch. Durant aquest període, es van introduir algunes innovacions culturals de la Mediterrània oriental, com ara la ceràmica a torn, les eines de ferro i noves tradicions arquitectòniques amb pedra. Aquesta fusió de pràctiques locals i foranes il·lustra com la comunitat va participar activament en les xarxes d’intercanvi mediterrànies.
«Kach Kouch és un dels primers exemples ben documentats d’assentaments continus al Magrib i explica una història ben diferent de la que ha existit durant molt temps: demostra la història d’unes comunitats locals dinàmiques que estaven lluny d’estar aïllades», diu Benattia. «Les excavacions d’aquest jaciment són un pas més en la correcció d’aquests biaixos històrics i revelen que el Magrib va participar de manera activa en les xarxes socials, culturals i econòmiques de la Mediterrània», diu l’investigador de la UB.