Un estudi internacional publicat a la revista Nature Mental Health ha identificat tres perfils psicològics relacionats amb diferents patrons de deteriorament cognitiu i cerebral en l’envelliment. La recerca, que ha analitzat més de mil persones adultes de mitjana edat i gent gran, mostra que les característiques psicològiques específiques de cada perfil podrien influir en el risc de desenvolupar demència, així com en aspectes com la velocitat de deteriorament cerebral i la qualitat del son. Aquestes troballes obren noves perspectives per al disseny d’estratègies de prevenció més personalitzades.
El professor Bartrés-Faz destaca que «fins ara els factors psicològics de risc i protecció s’han examinat gairebé exclusivament de manera independent: aquest enfocament és limitador, ja que les característiques psicològiques no existeixen de manera aïllada».

A continuació, es va analitzar com la pertinença a cadascun d’aquests perfils es relaciona amb indicadors de salut mental, cognició, estil de vida i integritat cerebral —mesurada mitjançant el gruix cortical—, així com amb l’evolució cognitiva i de l’atròfia cerebral al llarg del temps. «L’objectiu ha estat dilucidar com es relacionen diverses combinacions de característiques psicològiques amb la salut mental, cognitiva i cerebral», explica l’expert de la UB i de l’Institut Guttmann.

Implicacions per a la salut mental i cognitiva

Els resultats mostren que tenir un perfil psicològic «ben equilibrat», amb factors de protecció moderadament alts i factors de risc moderadament baixos, es relaciona amb una millor salut cognitiva i mental en tots els indicadors mesurats. «Aquestes associacions es van observar en totes les franges d’edat estudiades, fet que reforça la rellevància de considerar l’equilibri d’una àmplia gamma d’aspectes psicològics com a determinants de la salut mental, cognitiva i cerebral en l’edat adulta i en l’edat avançada», assenyala Bartrés-Faz.

D’altra banda, un perfil psicològic amb baixos nivells de característiques protectores —com, per exemple, el sentit de propòsit vital, l’extraversió o l’obertura a noves experiències— es va relacionar amb una pitjor cognició (especialment en la gent gran), una atròfia cerebral més accentuada (ja observable en adults de mitjana edat) i una menor adherència a estils de vida saludable.

Finalment, el tercer perfil identificat, caracteritzat per alts nivells de trets psicològics negatius o de risc, com una propensió elevada a l’angoixa i pensaments negatius, «pot augmentar el risc de deteriorament cognitiu i demència a través d’una via psicoafectiva, que inclou l’expressió de símptomes com la depressió, l’ansietat, queixes cognitives, solitud i trastorns del son», afirma l’investigador.

Futures intervencions de prevenció

Aquests resultats, una vegada s’hagin validat mitjançant estudis amb mostres més grans, podrien tenir implicacions importants per a la creació de futures intervencions preventives dissenyades per modificar factors psicològics i estils de vida. «Per exemple, les persones amb trets compatibles amb el perfil psicològic amb baixos nivells de factors protectors podrien beneficiar-se més de teràpies psicològiques que incloguin la identificació o reidentificació de comportaments valuosos i propòsits vitals, com ara la teràpia d’acceptació i compromís», apunta Bartrés-Faz.

«En canvi, les persones que compleixin els criteris del tercer perfil identificat podrien tenir una millor resposta a les teràpies dirigides a reduir els símptomes relacionats amb l’angoixa, que també han demostrat recentment que comporten un benefici potencial», continua l’investigador. En aquest sentit, l’article subratlla la importància de dur a terme «avaluacions psicològiques integrals, que incloguin l’anàlisi de factors tant de risc com de protecció, per poder estimar de manera més precisa el perfil de risc de cada persona».