L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que afecta prop de l’1 % de la població mundial. Investigadors de la UB han identificat un dèficit en la percepció del contrast en persones amb aquesta malaltia. Segons una revisió de més de sis-cents estudis, aquests pacients tindrien alterada la capacitat de veure diferències en la intensitat de llum entre àrees adjacents, cosa que ens permet identificar formes, textures i detalls a l’entorn. Aquests resultats podrien ajudar a desxifrar disfuncions en els mecanismes neurals i computacionals de l’esquizofrènia. A més, aquesta alteració perceptiva també es podria explorar com un potencial biomarcador no invasiu per al diagnòstic o seguiment d’aquest trastorn. Tanmateix, els autors subratllen la necessitat de fer més estudis per confirmar aquesta relació i aclarir el paper que fan en aquesta alteració visual altres factors com la medicació.

L’article, publicat a la revista Schizophrenia Bulletin, el signen els investigadors Daniel Linares i Cristina de la Malla, juntament amb l’estudiant de màster Aster Joostens, del Grup de Visió i Control de l’Acció de la Facultat de Psicologia i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro).

Un indicador clau de la funció visual

Els símptomes de l’esquizofrènia es caracteritzen per alteracions del pensament i de la conducta, com pèrdua de contacte amb la realitat, deliris o al·lucinacions, però també es presenten anomalies en la percepció dels estímuls visuals, com, per exemple, dèficits en la percepció del color o el contrast. Comprendre aquestes anomalies pot donar pistes sobre com les alteracions en el processament de la informació contribueixen als símptomes característics de l’esquizofrènia. «La percepció del contrast és una de les capacitats més fonamentals de la visió, ja que, sense, no podríem percebre adequadament l’entorn i els objectes que hi ha, i això pot comprometre tasques de la vida quotidiana com desplaçar-se per l’espai, reconèixer rostres o llegir», explica l’equip investigador, que pertany al Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació.

Els mecanismes neurals implicats en aquesta alteració podrien estar relacionats amb els nivells de glutamat, un neurotransmissor que es considera que té un paper central en la patogènesi de la malaltia. «Una disminució d’aquest neurotransmissor pot provocar una reducció de l’activitat neural a les àrees cerebrals responsables de processar el contrast. En conseqüència, una disminució de la sensibilitat al contrast, tot i no ser de gran magnitud, pot reflectir un deteriorament subjacent en el sistema glutamatèrgic de les persones afectades», detallen els especialistes.

Per tant, les proves de sensibilitat al contrast podrien ser una «eina valuosa per identificar individus amb esquizofrènia que demostrin una disfunció més pronunciada en aquesta via de neurotransmissió. Per exemple, aquests pacients podrien ser candidats ideals per a assajos clínics que avaluïn medicaments que s’adrecen específicament al senyalament glutamatèrgic», subratllen.

Segons una revisió de més de sis-cents estudis, aquests pacients tindrien dificultats per copsar diferències en la intensitat de llum entre àrees adjacents, sense la qual cosa no es poden veure adequadament l’entorn ni els objectes.