Un equip de la Universitat de Barcelona lidera un nou estudi que millora la tecnologia disponible per identificar la procedència geogràfica i la varietat de l’avellana i, així, evitar el frau comercial i els problemes de seguretat alimentària vinculats al consum d’aquesta fruita seca. El frau alimentari, una problemàtica que pot afectar diversos productes de consum habitual, genera pèrdues econòmiques elevades i influeix també en la relació de confiança entre proveïdors i consumidors.

La nova estratègia que proposa l’equip de la UB explora aplicar la tècnica d’anàlisi de l’empremta (fingerprinting) dels triglicèrids —uns compostos lipídics que són majoritaris en l’avellana— per poder determinar l’origen geogràfic i varietal del producte. Aquest procediment, ràpid i efectiu, és capaç d’identificar la procedència i la varietat de més del 80 % de les mostres i ajuda a complementar els resultats que aporta la tècnica d’anàlisi de l’empremta de la fracció insaponificable, descrita per l’equip en un treball anterior.

​​Les professores Stefania Vichi i Alba Tres lideren la recerca, publicada a la revista Food Chemistry, que s’emmarca en la tesi doctoral de la investigadora Berta Torres, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) i el Campus de l’Alimentació Torribera de la Universitat de Barcelona. En l’estudi també hi han participat els experts de la UB Soriana B. Nicotra i Francesc Guardiola, així com Mercè Rovira i Agustí Romero, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA), en el marc de la col·laboració desenvolupada dins el projecte TRACENUTS, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (PID2020-117701RB-I00).

Una tècnica ràpida per fer un primer cribratge de les mostres

La tècnica d’anàlisi de l’empremta dels triglicèrids proporciona una eina eficaç per fer un cribratge inicial ràpid dels exemplars, la qual cosa permet seleccionar amb agilitat les mostres que es classifiquen clarament com a autèntiques o fraudulentes. Per a les més dubtoses —que es troben en una zona d’incertesa al voltant del llindar de separació entre les autèntiques i les fraudulentes—, es proposa utilitzar la tècnica d’anàlisi de l’empremta de la fracció lipídica insaponificable, que es va descriure en un treball previ (Food Chemistry, 2024).

Aquesta metodologia es basa a analitzar diversos compostos lipídics que són minoritaris en les avellanes. Gràcies a l’ampliació de la base de dades de mostres, amb noves regions geogràfiques i collites, aquest estudi ha validat que la tècnica de la fracció insaponificable assoleix una precisió superior al 94% per identificar l’origen i la varietat de les avellanes, i supera els resultats obtinguts amb el mètode de triglicèrids. Aquest percentatge d’encert alt la consolida com una eina clau per detectar mostres fraudulentes, encara que, per la complexitat que té, es proposa com a tècnica de confirmació.

Els resultats del nou treball validen aquestes dues tècniques com a eines fiables i efectives per garantir l’autenticitat de les avellanes destinades al consum.

En ambdós casos, les dades analítiques s’aborden amb la tècnica d’anàlisi de l’empremta lipídica, una metodologia d’avantguarda per al tractament de dades per autenticar productes alimentaris. Aquesta aproximació permet tractar els perfils dels compostos lipídics com si fossin una empremta dactilar única de cada varietat o origen geogràfic de l’avellana. Així, es poden buscar similituds en aquesta empremta entre els fruits d’una mateixa varietat o origen, així com les diferències amb altres mostres d’avellanes de varietats o orígens diferents.

Els resultats de la recerca no només validen dues tècniques eficients per a l’autenticació alimentària, sinó que també obren noves perspectives per aplicar la tècnica en altres camps del control alimentari, fet que reforça la confiança dels consumidors i dels productors en la traçabilitat dels productes.

Espectroscòpia d’infraroig per determinar l’origen geogràfic i la varietat de l’avellana

Les tècniques d’espectroscòpia d’infraroig proper (NIR) i d’infraroig mitjà (MIR) també poden ampliar el ventall de les metodologies d’autenticació ràpides i eficients disponibles per evitar el frau alimentari. Això es desprèn de l’article que l’equip ha publicat a la revista Spectrochimica Acta Part A, el primer estudi científic que compara sistemàticament les tècniques espectroscòpiques per determinar l’autenticitat de la varietat i l’origen geogràfic de l’avellana, i que s’ha dut a terme en col·laboració amb els experts Vincent Baeten i Juan Antonio Fernández-Pierna, del Centre Wallon de Recerques Agronòmiques de Gembloux (Bèlgica).

Aquestes metodologies, que requereixen un temps d’anàlisi molt curt i un tractament mínim o nul de la mostra, podrien arribar a aplicar-se in situ i se sumen a les perquè ha dissenyat l’equip amb èxit en aquest àmbit de la recerca per evitar el frau alimentari. Els resultats d’aquest estudi demostren que la tècnica NIR pot ser adequada per autenticar l’origen geogràfic i varietal de les avellanes, ja que classifica correctament més del 95 % de les mostres.