Les conclusions indiquen que les accions per reimplantar els coralls requisats pel cos d’agents rurals a pescadors furtius són eficaces no només a curt termini —els primers resultats es van publicar després de quatre anys—, sinó també a llarg termini, és a dir, deu anys després d’haver-les iniciat. En el marc del Decenni de les Nacions Unides per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030) i la Llei de restauració de la natura de la Unió Europea, el treball destaca com una de les poques recerques que ha avaluat l’èxit d’una restauració a llarg termini en l’ecosistema marí.

Colònies trasplantades que sobreviuen i ajuden a estructurar el coral·ligen

La pesca furtiva del corall vermell (Corallium rubrum) ha estat una amenaça fins i tot en les àrees marines protegides i, a més, a causa del creixement lent d’aquesta espècie, les poblacions encara estan lluny de condicions prístines. Les accions de restauració dels equips es van dur a terme al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, «a uns divuit metres de fondària, en un lloc poc visitat en què no s’ha observat pesca furtiva els darrers anys i que, de moment, no sembla afectat pel canvi climàtic», detalla Cristina Linares, catedràtica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Els resultats d’aquesta recerca, que ha rebut finançament tant del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats com dels fons Next Generation de la Unió Europea, revelen l’elevada supervivència al cap de tants anys de les colònies de corall vermell trasplantades. «La comunitat restaurada —és a dir, el conjunt d’organismes a l’entorn on es troba el corall trasplantat— s’ha transformat completament en només deu anys», subratlla Linares. «La comunitat ha assimilat l’estructura esperada en comunitats de corall vermell naturals. Això reforça el valor clau de les espècies generadores d’hàbitat com el corall vermell, i els beneficis que pot tenir posar-les com a objectiu de les actuacions de conservació i restauració», detalla la experta.

Evitar l’impacte del canvi climàtic en el corall trasplantat

L’augment de temperatura i les onades de calor causades pel canvi global estan provocant mortalitat en poblacions de corall vermell i d’una cinquantena d’altres espècies del Mediterrani. A més, la llarga tradició pesquera de corall per al món de la joiera n’amenaça també les colònies, que han reduït la presència i el rol ecològic decisiu en zones de difícil accés i elevades profunditats. «Si no hi ha cap impacte addicional —com és el canvi climàtic—, esperem poder arribar a una comunitat ben desenvolupada i en una escala temporal molt més ràpida del que esperàvem en un principi», detalla Yanis Zentner (UB, IRBio), investigador predoctoral i primer autor de l’article.

«Es tracta d’una comunitat biològica amb una dinàmica molt lenta i, per això, el fet de poder trasplantar colònies de corall de certa mida implica “guanyar” molt temps en restauració ecològica. Ara bé, tot i que la ràpida transformació observada en aquest estudi és esperançadora, encara cal veure si aquest sistema és capaç de recuperar en la totalitat la funcionalitat d’un coral·ligen pristí», alerta Zentner.

En el cas del corall vermell, només té sentit aplicar aquesta metodologia en el coral·ligen o en les coves, que és l’hàbitat natural de l’espècie. «A més, és recomanable evitar l’impacte potencial del canvi climàtic i fer aquestes accions a partir dels trenta metres de fondària, on l’efecte del canvi global és menor», comenta l’expert.

Valorar la restauració amb escales temporals a llarg termini

Tradicionalment, l’èxit d’aquest perfil d’accions de restauració marina s’avalua a partir de la supervivència a curt termini dels organismes trasplantats. «Aquest enfocament és limitat, sobretot per les espècies longeves com el corall, que podria arribar a una longevitat de cinquanta a cent anys. Moltes espècies objectiu necessiten més temps per recuperar-se que el que dura el període de seguiment, que majoritàriament se centra en els primers anys després de la restauració. De la mateixa manera, tampoc permet valorar els canvis a escala ecosistèmica, com la recuperació de funcions i serveis», detallen Linares i Zentner.

El nou estudi és un primer pas per treballar a escales temporals i ecològiques rellevants, fent un seguiment a llarg termini mitjançant anàlisis a escala de comunitat, que permeten inferir canvis en les funcions i serveis que ofereixen les espècies presents. «Més concretament, la dominància i diversitat funcional són indicadors que ens permeten quantificar canvis en l’estructura funcional del coral·ligen: en aquest cas, hem pogut detectar un augment en la complexitat estructural i resiliència de la comunitat restaurada», comenten els especialistes.

Els sistemes tropicals són els hàbitats marins on s’han fet més restauracions de coralls, però sovint no se n’ha valorat l’èxit a llarg termini, fet important tenint en compte l’impacte creixent del canvi climàtic. A la Mediterrània, l’equip investigador ha participat en estudis anteriors sobre restauració de coralls i gorgònies rescatades de les xarxes de pesca i trasplantades als fons profunds protegits.

A escala global, les accions de restauració en el medi marí estan encara en una fase inicial. En concret, tot just s’estan testant les primeres metodologies científiques, i la majoria van més dirigides a mitigar un impacte que a recuperar tot un ecosistema. En paral·lel, encara hi ha una manca important de protocols de bones pràctiques per aquestes actuacions.

«Perquè una actuació de restauració sigui eficaç, s’ha d’eliminar la font d’estrès que ha degradat el sistema que es vol recuperar. En el cas del medi marí, a causa al canvi global, pràcticament no hi ha cap racó del món que estigui protegit dels impactes humans. Per tant, abans de restaurar, ens hem de plantejar com es pot aconseguir protegir el mar de manera efectiva. D’altra banda, hem d’aconseguir augmentar l’escala a què es treballa, ja que, a causa dels impediments que té treballar en l’ambient marí, moltes actuacions de restauració (inclòs aquest estudi) es fan a petita escala local, i tenen un baix retorn a escala ecosistèmica», conclouen els experts.