Nous descobriments sobre el desplaçament de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord
en-GBde-DEes-ESfr-FR

Nous descobriments sobre el desplaçament de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord


Encara hi ha moltes incògnites sobre les causes que provoquen el desplaçament de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord (NAO, per les sigles en anglès) —un fenomen climàtic decisiu en l’hemisferi nord— cap a l’est i l’oest d’Islàndia. Fins ara, algunes hipòtesis suggerien que aquest procés conegut per la comunitat científica internacional podria estar relacionat amb l’impacte dels gasos d’efecte d’hivernacle en el planeta.
Ara un estudi publicat a la revista Npj Climate and Atmospheric Science revela que el desplaçament de la NAO podria ser una conseqüència de la variabilitat natural del sistema de l’atmosfera i no dels efectes antropogènics que alteren la climatologia mundial. La nova recerca la dirigeixen els experts María Santolaria Otín i Javier García-Serrano, de la Facultat de Física i del Grup de Meteorologia de la Universitat de Barcelona.

Per què la NAO es mou longitudinalment?

L’oscil·lació de l’Atlàntic nord es va identificar per primera vegada a principis del segle XX, encara que les seves conseqüències ja les coneixien temps enrere els pobladors del nord d’Europa. La NAO és un dels fenòmens de variabilitat climàtica que més ha estudiat la comunitat científica. No obstant això, encara es desconeixen molts aspectes relacionats amb la dinàmica i els processos que en controlen la variabilitat, temporal i espacial, i també es debaten les evidències sobre les seves tendències en el passat i les que s’esperen per al futur.

Javier García-Serrano, professor del Departament de Física Aplicada de la UB, detalla que «l’atmosfera és un sistema fluid i mostra un comportament molt caòtic i impredictible. L’estudi revela que podem descartar alguns factors que expliquen aquesta característica de la NAO, en concret, el forçament radiatiu antropogènic —és a dir, l’impacte dels gasos d’efecte d’hivernacle— o l’acoblament amb l’oceà. Els factors que podrien ajudar a entendre aquests desplaçaments de la NAO són, per exemple, la interacció dels vents amb l’orografia o el contrast terra-mar. Ara bé, caldria ampliar les recerques per confirmar aquestes hipòtesis».

A escala global, els efectes d’aquest desplaçament de la NAO serien probablement reduïts, encara que podrien afectar la variabilitat del gel marí de l’Àrtic i, en conseqüència, altres àrees remotes del planeta. Segons les conclusions, aquest procés no arribaria a modificar les tendències d’escalfament global antropogènic.
Els efectes a escala regional serien més importants, ja que la NAO explica de manera aproximada la meitat de la variabilitat climàtica en l’àrea del continent europeu i el Mediterrani. «No obstant això, l’impacte en les prediccions i projeccions futures seria sobretot de modulació de les tendències de canvi climàtic en determinats períodes», apunta García-Serrano.

En aquest context, l’equip de la UB ha fet i analitzat simulacions en un període de cinc-cents anys amb un model climàtic global. María Santolaria Otín, investigadora postdoctoral i primera autora de l’estudi, explica que «aplicant aquesta metodologia innovadora, hem pogut aïllar els efectes del forçament radiatiu i de l’acoblament amb l’oceà i hem obtingut, així, unes conclusions impossibles d’aconseguir únicament amb dades observacionals».

La NAO es considera un dels patrons o teleconnexions de variabilitat de baixa freqüència més influents en el clima de l’hemisferi nord. En aquest escenari de reptes, l’equip de la UB continua ampliant les recerques per entendre quins factors controlen els desplaçaments de la NAO i els efectes remots o teleconnexions que té en el context de la climatologia global.
​​​​​​​
Santolaria-Otín, María; García-Serrano, Javier. «Internal variability of the winter North Atlantic Oscillation longitudinal displacements». Npj Climate and Atmospheric Science, novembre de 2024. DOI: 10.1038/s41612-024-00842-8
Archivos adjuntos
  • Una investigació dirigida per un equip de la Universitat de Barcelona ajuda a resoldre algunes incògnites sobre les causes del desplaçament de l’oscil·lació de l’Atlàntic nord (NAO), un dels patrons de variabilitat més influents en el clima de l’hemisferi nord.
  • La nova recerca la dirigeixen els experts María Santolaria Otín i Javier García-Serrano, de la Facultat de Física i del Grup de Meteorologia de la Universitat de Barcelona.
Regions: Europe, Spain
Keywords: Science, Climate change, Environment - science, Physics

Disclaimer: AlphaGalileo is not responsible for the accuracy of news releases posted to AlphaGalileo by contributing institutions or for the use of any information through the AlphaGalileo system.

Testimonios

We have used AlphaGalileo since its foundation but frankly we need it more than ever now to ensure our research news is heard across Europe, Asia and North America. As one of the UK’s leading research universities we want to continue to work with other outstanding researchers in Europe. AlphaGalileo helps us to continue to bring our research story to them and the rest of the world.
Peter Dunn, Director of Press and Media Relations at the University of Warwick
AlphaGalileo has helped us more than double our reach at SciDev.Net. The service has enabled our journalists around the world to reach the mainstream media with articles about the impact of science on people in low- and middle-income countries, leading to big increases in the number of SciDev.Net articles that have been republished.
Ben Deighton, SciDevNet
AlphaGalileo is a great source of global research news. I use it regularly.
Robert Lee Hotz, LA Times

Trabajamos en estrecha colaboración con...


  • BBC
  • The Times
  • National Geographic
  • The University of Edinburgh
  • University of Cambridge
  • iesResearch
Copyright 2024 by DNN Corp Terms Of Use Privacy Statement