La incidència creixent de les infeccions bacterianes de transmissió sexual és un problema de salut pública important arreu del món. En l’actualitat, entre les teràpies que s’estudien destaca la utilització de l’antibiòtic doxiciclina com a mètode de profilaxi posterior a una relació sexual sense protecció —que es coneix com a DoxyPEP. Ara la Universitat de Barcelona i l’ONG Stop han fet el
primer estudi a Espanya sobre l’ús del mètode DoxyPEP com a estratègia preventiva entre la comunitat formada per gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes (GBHSH) a l’Estat espanyol.
«Els resultats suggereixen que, tot i que les associacions mèdiques i científiques poques vegades avalen l’ús comunitari del DoxyPEP com a estratègia de prevenció, la comunitat GBHSH ja l’està integrant com a mesura preventiva», subratlla Sergio Villanueva, que ha liderat la recerca i és professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals i investigador del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la UB (CRICC). El treball, publicat a la revista
Infection, l’ha impulsat Stop, una ONG dedicada a la salut sexual de la comunitat GBHSH, de la qual és membre el professor Villanueva.
El DoxyPEP, una eina prometedora però amb risc d’augmentar la resistència bacteriana
Diferents investigacions clíniques dels darrers anys —com ara l’assaig clínic IPERGAY a França, el 2015; el DoxyPEP als Estats Units, o el DoxyVac a França, el 2022— han avaluat l’eficiència de la doxiciclina com a mètode de profilaxi postexposició —que és conegut com a DoxyPEP—, amb resultats prometedors contra la sífilis (
Treponema pallidum), la clamídia (
Chlamydia trachomatis) i, en menor grau, la gonorrea (
Neisseria gonorrhoeae). Malgrat aquestes evidències, la majoria de les associacions mèdiques i científiques no en recomanen l’ús comunitari, sobretot per la preocupació per l’impacte potencial d’aquesta teràpia en l’increment de resistències als antibiòtics.
Els investigadors expliquen que «la Societat Clínica Europea de la Sida (EACS) indica que es pot proposar el DoxyPEP a persones amb infeccions de transmissió sexual (ITS) repetides que conviuen amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i només cas per cas. Seguint aquestes recomanacions, diverses associacions nacionals de països europeus han emès directrius similars, com ara l’Associació Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), que recomana el DoxyPEP només per a casos concrets».
Dades coincidents amb estudis en altres països
En aquest context, els experts han provat de fer una panoràmica sobre la penetració d’aquesta eina farmacològica en la comunitat GBHSH. Amb aquest objectiu, han enquestat 150 persones del col·lectiu a través de les xarxes socials de l’ONG. Els resultats han revelat que havien fet servir doxiciclina com a DoxyPEP el 35,4 % dels enquestats, un 17,2 % dels quals no van seguir les pautes d’administració avaluades en els assaigs clínics —és a dir, 200 mg en les setanta-dues hores posteriors al sexe sense preservatiu.
Villanueva reconeix que «aquestes troballes coincideixen amb les observades en un estudi similar fet a Alemanya, en què una proporció comparable de membres de la comunitat GBHSH mostrejada havia pres doxiciclina l’any passat i l’estava utilitzant com a DoxyPEP (35,4 % vs. 23 %)». Respecte als mètodes més comuns per obtenir la doxiciclina, segons l’estudi, els més habituals són a través de la recepta d’un especialista o utilitzant pastilles sobrants d’un tractament anterior; en alguns casos també l’aconsegueixen demanant-la en línia o a través de canals no oficials.
A més, la recerca també va mostrar que utilitzar el DoxyPEP es relaciona amb una disminució durant l’últim any en la freqüència de diagnòstic de malalties com la sífilis i la gonorrea, però de manera significativa només en la clamídia. No obstant això, els investigadors subratllen que aquestes troballes s’han d’interpretar «amb cautela, ja que es basen en dades autoinformades, i factors crucials com la durada o l’adhesió al DoxyPEP no es van recollir de manera adequada en l’enquesta».
Necessitat de regulació i pautes per a un ús segur del DoxyPEP
En tot cas, per als investigadors «la manca de regulació i la presa de decisions poden provocar, d’una banda, l’ús indegut de la doxiciclina com a estratègia preventiva en règims de medicació que no es basen en proves sòlides i, de l’altra, l’adquisició del fàrmac per canals no regulats o proporcionant informació falsa als professionals sanitaris».
En aquest sentit, els autors subratllen la necessitat «d’un discurs mèdic i científic que, en col·laboració amb les entitats de la societat civil dedicades a la salut sexual, formuli pautes sistemàtiques i basades en l’evidència per a aquesta eina preventiva, de manera que es garanteixi la qualitat dels tractaments i la formació dels professionals responsables de receptar-los».